Aquest és el vocabulari de la botifarra que sentiràs a qualsevol taula: més de quaranta paraules, de la manilla al Sant Vicenç, explicades en una o dues frases i agrupades per temes. Quan una paraula és una regla del joc, t'ho diem; quan és una manera de parlar que canvia de taula en taula, també.
As. L'1 de cada pal. És la segona carta més forta, només per sota de la manilla, i val 4 punts.
Baralla. El joc de cartes amb què es juga: la baralla espanyola de 48 cartes, de l'1 al 12 de cada pal.
Blanques. A moltes taules se'n diu així de les cartes que no valen res: del 8 al 2. «Només tinc blanques» vol dir que no tens punts per carregar.
Cartes de valor. Les cinc que donen punts: sota, cavall, rei, as i manilla. A l'obligada la paraula té pes de regla (vegeu norma 3).
Cavall. L'11. Val 2 punts.
Manilla. El 9, la carta més alta de cada pal, que val 5 punts. Dona nom a tot un altre joc de cartes, la manilla, del qual ve la botifarra. N'hi ha més a les cartes i el valor de la manilla.
Manilla seca. Una manera de dir que tens la manilla d'un pal sense cap altra carta d'aquell pal. També se'n diu pelada.
Naips. La paraula antiga per dir cartes de jugar.
Pal. Cadascuna de les quatre famílies de la baralla: oros, copes, espases i bastos.
Rei. El 12. Val 3 punts.
Sota. El 10. Val 1 punt.
Carta
Nom
Punts
Manilla de copes
Manilla
5
As de copes
As
4
Rei de copes
Rei
3
Cavall de copes
Cavall
2
Sota de copes
Sota
1
Del 8 al 2
Blanques
0
Cada pal suma 15 punts. Per força, l'ordre és 9 > 1 > 12 > 11 > 10 > 8 > 7 > 6 > 5 > 4 > 3 > 2: el 8, tot i no valer res, guanya el 7.
Basa. Les quatre cartes que es tiren, una per jugador. Cada basa guanyada suma 1 punt, a més dels punts de les cartes. A Botifarra.app, el torn de la basa gira cap a la dreta.
Capot. Fer les 12 bases d'una mà. Passa molt poc: a Botifarra.app, en 1 % de les més de 11.700 mans dels últims dos mesos, la majoria jugades contra bots al mode Sol. No és cap regla ni dona cap premi: és una manera de dir-ho.
Clàssica. La partida a 101 punts.
Company. El jugador que seu davant teu i juga amb tu.
Empat. Quan les dues parelles fan 36 punts en una mà. Ningú no puntua.
Mà. Dues coses. Les 12 bases d'un repartiment, en què es reparteixen 72 punts (60 de cartes i 12 de bases). I, a moltes taules, el jugador que surt primer: «tu ets mà».
Parella. Els dos companys que juguen junts. La botifarra sempre és de dues parelles.
Puntuar. Sumar punts al marcador. Només puntua la parella que passa de 36, i s'apunta (punts − 36) multiplicat pel valor de la mà (vegeu multiplicador).
Ràpida. La partida a 51 punts o a 5 mans.
Remuntar. Guanyar una partida que anaves perdent de molt. A Botifarra.app, 9 % de les partides jugades des del juny de 2026 s'han guanyat remuntant 36 punts o més.
Repartidor. Qui reparteix les cartes. També és qui tria el trumfo o el delega. Surt el jugador de la seva dreta.
Sortida. La primera carta d'una basa, que marca el pal que s'ha de servir.
Una mà de 12 cartes amb la manilla de bastos seca: el 9 de bastos és l'única carta de bastos.
Botifarra. A més del nom del joc, és la tria de jugar sense trumfo. Aquella mà val el doble. Ho expliquem a quan cal cantar botifarra.
Cantar. Dir en veu alta quin trumfo es juga (o botifarra).
Contrar. Doblar la mà (×2). Ho fa un jugador de la parella que no ha triat el trumfo. Al gest se'n diu contro.
Delegar. Quan el repartidor no tria i deixa la decisió al company. El company ha de triar (pot cantar botifarra) i no pot tornar a delegar. A la taula també se'n diu passar.
Multiplicador. El que val la mà després de les apostes: ×2 amb el contro, ×4 amb el recontro, ×8 amb el Sant Vicenç. Com que la botifarra ja val el doble, el màxim és ×16.
Passar. Vegeu delegar.
Recontrar. Respondre a un contro i portar la mà a ×4. Ho fa l'equip que ha triat el trumfo. És el recontro.
Sant Vicenç. L'última aposta: el rival respon al recontro i la mà passa a ×8. Ja no s'hi pot afegir res. Hi ha qui en diu santvicentar.
Trumfo. El pal que guanya tots els altres durant una mà. Una carta de trumfo, per petita que sigui, guanya qualsevol carta d'un altre pal. També en diuen triomf.
Fallar. A moltes taules, no tenir cartes d'un pal: «vaig fallo de copes». En castellà, fallar vol dir tallar amb trumfo, i per això a la taula de vegades es barregen.
Lliure. La modalitat (també anomenada occidental) que només té les obligacions bàsiques: servir, matar, tallar i sobretallar.
Matar. Tirar una carta que guanyi la que va guanyant. És obligatori si el teu company no va guanyant i pots fer-ho.
Norma 3. La que afegeix l'obligada quan la carta que tires no guanya la basa: si el company va guanyant, has de tirar una carta de valor o la més baixa del pal que jugues; si van guanyant els rivals, la més baixa. El segon jugador de la basa que no pot servir sí que pot carregar. I una carta que passa a guanyar sempre és legal.
Obligada. La modalitat (també anomenada oriental) que hi afegeix la norma 3. La diferència, a botifarra lliure o obligada.
Servir. Tirar una carta del pal que ha sortit. Si en tens, és obligatori.
Sobretallar. Tallar amb un trumfo més alt que el d'un altre que ja ha tallat. Si et toca tallar i pots sobretallar, ho has de fer.
Tallar. Tirar un trumfo quan no tens el pal que ha sortit. És obligatori si el teu company no va guanyant.
Trumfo: espases
Company
Rival (esquerra)Surt
Rival (dreta)
TuGuanya
Trumfo d'espases. Els rivals van guanyant amb l'as d'oros; tu no tens oros i talles amb el 3 d'espases.
Arrossegar. Sortir de trumfo, una vegada i una altra, perquè els rivals hagin de treure els seus. També se'n diu treure trumfos.
Carregar. Tirar una carta de punts en una basa que ja guanya el company, perquè els punts es quedin a casa. És una manera de parlar, no una obligació (llevat del que demana la norma 3 a l'obligada).
Descartar-se. Tirar una carta que no et fa falta, normalment una blanca, quan no pots guanyar la basa i no estàs obligat a res més.
Senyals. A la botifarra no es parla del joc amb el company: tota la informació és a la taula. Per això, segons el Tradicionari de l'Enciclopèdia, la dita diu que «la botifarra la van inventar quatre muts». Les cartes que tries, i l'ordre en què les tires, són l'única conversa.
Tornar el pal. Sortir del pal que va obrir abans el company, perquè vegi que l'has entès.
Trumfo: oros
CompanySurtGuanya
Rival (esquerra)
Rival (dreta)
Tu
Trumfo d'oros. El company surt amb la manilla de copes i tu hi carregues l'as: 9 punts de cartes i 1 de basa per a la parella.
Manilla. És la carta més alta de cada pal, per sobre de l'as, i val 5 punts. Hi ha quatre manilles, una per pal.
Què vol dir «contrar» a la botifarra?
Doblar el valor de la mà. Ho fa un jugador de l'equip que no ha triat el trumfo. Si l'altre equip respon, és un recontro (×4), i si encara es respon, Sant Vicenç (×8).
Què són les cartes blanques?
És com moltes taules anomenen les cartes que no valen punts: del 8 al 2. No compten per al marcador, però guanyen bases si són del pal bo o de trumfo.
Quina diferència hi ha entre tallar i sobretallar?
Tallar és tirar un trumfo quan no tens el pal que ha sortit. Sobretallar és fer-ho amb un trumfo més alt que el d'un altre jugador que ja ha tallat en aquella basa.
